Aquest article s’ha publicat prèviament a Nuvol.com, el digital de cultura.

Una setmana després de la celebració del més semblant que tenim a una festa reivindicativa de la nostra cultura i llengua, permeteu-me que faci una reflexió al voltant de com encaixa tot plegat amb l’onada imparable i accelerada que suposa la tecnologia.

Dia de Sant Jordi Foto de Hellos Stanley, sota llicència Creative Commons

Al món es comptabilitzen unes 7.000 llengues, moltes d’elles minoritàries i amenaçades per llengües dominants de gran abast global. Durant molt temps hi havia qui pensava que la seva desaparició era inevitable i la majoria d’esforços es centraven en documentar-les i estudiar-ne la història, un exercici d’arqueologia que s’anticipava a la desaparició dels darrers parlants que poguessin utilitzar-la com a llengua viva.

En els darrers anys però, amb la popularització de les xarxes socials, alguns experts comencen a observar que la globalització no ha de significar la mort per les llengues minoritàries, sino més aviat el contrari. Gràcies a la xarxa es troben casos en què una llengua que té pocs parlants en un lloc geogràfic concret o remot, pot arribar a tenir una veu amb audiència global. Parlants aïllats d’aquestes llengües poden identificar-ne d’altres arreu del planeta i crear comunitats virtuals on aquestes llengües (i les cultures associades a elles) poden sobreviure i fins i tot potenciar-se. A tall d’exemple, la web Indigenoustweets analitza frases en piulades de tot el món per identificar-hi parlants en llengües minoritàries i permetre’ls contactar els uns amb els altres.

La cultura està en molts casos inevitablement lligada a la llengua, sobretot en casos com el de la cultura catalana, que no compta amb estructures d’estat propi que la sostinguin. Deixar passar la llengua a un segon pla és deixar que la nostra cultura quedi enrera, també. Si no piulem en català i ja ens està bé aquesta app mentre tingui versió en espanyol, acceptem a la pràctica que la nostra cultura es quedi en la versió 1.0, que no salti al món digital ni a les pantalles tàctils. Vam aconseguir que no es quedés en una tradició familiar per a converses a la llar de foc reivindicant una literatura i un món acadèmic propis, ara no podem permetre que quatre xips o línies de codi siguin l’estocada final.

En començar el meu blog, ara fa més de quatre anys, no negaré que em va passar pel cap escriure en una altra llengua que no fos la meva. Com tanta, tantíssima gent amb inquietuds per dir la seva a la xarxa vaig valorar que, de fet, en anglès m’entendria tot el món o que en castellà hi ha molts internautes sudamericans que fan d’alguns blogs espanyols els més visitats. Però en donar-hi voltes vaig concloure que, de fet, no és que hi hagués una gran abundància de blogs sobre tecnologia en català. Potser no va ser més que una bona estratègia de diferenciació (vist en termes de marketing) però al cap i a la fi, si no som nosaltres els que comentem en català, els que editem les receptes de canelons de l’àvia en blogs deliciosament ben dissenyats, i en la llengua que ella ens parlava… qui ho farà?

Fa un temps vaig conèixer la història de tres desenvolupadors catalans, estudiants de telecomunicacions de la UPC que es fan dir JMCDevelopers. Fa un any, buscant introduir-se en el món de les aplicacions, van desenvolupar una app per a mòbils senzilla que explicava la llegenda de Sant Jordi i que permetia als usuaris personalitzar una versió del relat i enviar-lo a l’estimat o estimada. Una aplicació de tantes que cada dia (unes 20.000 al mes) es sotmeten al procés d’aprovació necessari per part d’Apple per a ser inclosa i disponible per a descarregar a l’App Store. Malgrat un intercanvi d’emails i arguments insisitent per part dels creadors que hi havien posat el seu temps i il·lusions, aquest cop la casa de la poma va considerar que la Sant Jordi App no estava a l’alçada del seu establiment virtual. Les raons al·legades? Males pràctiques en la programació? No. Falta de qualitat? No. Descartada per tenir poc mercat potencial. Sant Jordi i, per extensió, la cultura catalana, no és prou significativa en el global del mercat. De fet tenen raó, no hi ha negoci. Malgrat que Sant Jordi és de fet patró també d’Anglaterra, Egipte, Grècia o del moviment escolta, la veritat és que som només quatre gats els que l’hi fem tanta festa. Potser haurien fet bé de fer una app sobre Sant Valentí? Penseu en tot el mercat asiàtic que gaudeix integrant les celebracions més globals i tot el merchandising associat que porten. Quin potencial!

Un any més tard, després d’haver afegit més funcionalitats a l’aplicació (un cercador de paradetes i autors que signen llibres), aquest any els nois de JMCDevelopers () han aconseguit que la Sant Jordi App estigués disponible per a descàrrega. No sense abans haver hagut de tornar a insistir repetidament que l’interés “global” pot ser poc, però que per a un petit poble irreductible i caparrut és, de fet, una app important. Si m’ho permeteu, “a real big deal” que dirien ells. I sense ni tan sols entrar en el fet que hi ha milers d’apps a l’Apple Store de dubtosa utilitat. Però suposo que no hi ha res més global que un “iPets” per a fer ventositats virtuals.

Parlant amb desenvolupadors de webs corporatives i botigues online, m’he trobat amb casos en què desaconsellen als empresaris d’aquí “perdre el temps” fent la versió catalana de les seves pàgines o negocis virtuals. “Potser algun espanyol no comprarà si veu que hi ha l’opció de navegar en català, i, fet i fet, els catalans quan busquem a Google ho fem en castellà”. Doncs m’haureu de perdonar però jo no hi estic gens d’acord.

Quan em pregunten la meva opinió sobre quina llengua s’ha d’utilitzar als canals corporatius d’una empresa a la xarxa sempre els pregunto en quin idioma parlen ells a l’empresa i amb els clients. Encara que, per sort, molts d’ells exporten, hi ha molta clientela i proveïdors amb qui s’utilitza de forma habitual el català. Doncs exactament el mateix és el que s’ha de fer a la xarxa. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Qui si no ha de parlar al twitter com ho fa al bar de sota casa, en català? Qui cercarà “comprar sabates a bon preu” si no ho fem nosaltres? Qui editarà els articles de la Viquipèdia fins a fer-la la de més qualitat entre tots els idiomes? Només nosaltres. Si no ho fem, no podem queixar-nos el dia que, no podent celebrar Sant Jordi virtualment, acceptem tots plegats que no hi ha festa més significativa que Halloween. Una festa que, per cert, disposa de milers d’apps per a gaudir-ne a través de les pantalletes.

 

Això és un article de Betes i Clicks, si vols rebre per email tot el que publiquem, subscriu-te gratuïtament

Altres articles interessants: