Aquest article s’ha publicat prèviament a Nuvol.com, el digital de cultura. 

Coincidint amb el Mobile World Congress, la fira de telefonia mobil més important del món que es celebra aquesta setmana a Barcelona atraient més de 70.000 visitants de les indústries que ens tenen “connectats”, aprofito per repassar el ball de xifres al voltant d’un dels fenómens que més han impactat el sector en els darrers anys: el món de les “apps”.

 

Les apps o aplicacions móbils són programes que els usuaris de smartphones i tablets podem descarregar als nostres dispositius i augmentar-ne les funcionalitats i usos de manera gairebé il·limitada. Les principals “botigues” d’apps, l’App Store d’Apple i Google Play per als aparells Android, ja contenen més de 700.000 apps cadascuna. Aquest gener Apple ha anunciat que els seus usuaris ja han descarregat més de 40.000 milions d’aplicacions i les xifres segueixen augmentant a un ritme vertiginós: els experts calculen que el ritme de descàrregues d’apps s’accelerarà aquest 2013 fins arribar als 1.000 milions a la setmana.

 

Amb aquest panorama, la frase “hi ha una app per a això” ha esdevingut gairebé una certesa, una resposta a qualsevol tipus de problemàtica humana i fins i tot una broma. Així podem trobar apps que ens ajuden a ser més productius, a distreure’ns més hores encara davant una altra pantalleta, a tenir qualsevol informació a la punta dels dits i a connectar de mil maneres possibles amb altres persones. Però també tenim apps que  repliquen espelmes, pilotes de goma o ventositats en versió virtual, i moltes altres idees d’utilitat (i gust) qüestionable.

El desenvolupador d’apps és el nou artesà independent: avui en dia qualsevol amb una idea i uns mínims de coneixements tècnics (o contactes que en tinguin) pot desenvolupar la seva aplicació. A Google Play es poden distribuïr lliurement les apps per Android, Apple és més sel·lectiva amb un procés de revisió, però es calcula que cada mes passen per les mans més de 20.000 apps a valorar i aprovar. El més fascinant de tot plegat és que no fa ni cinc anys tot aquest mercat era inexistent. Abans d’això, no hi havia pràcticament desenvolupadors independents d’aplicacions móbils i les botigues d’apps no van obrir fins a la segona meitat de 2008. Fins i tot Steve Jobs era reticent a obrir l’accés als seus preuats invents a qualsevol que s’hi volgués atrevir. Però l’aposta ha estat encertada.

 

Ara fent recompte d’aquests darrers anys comencem a recollir històries de casos d’èxit inesperats, des de serveis que depenen de les apps móbils per sostenir el seu negoci (com el gegant de la música Spotify) passant per fenómens globals que transformen la manera en que vivim el dia a dia començant per una simple app (com els filtres de fotografia d’Instagram) fins a centenars i milers d’històries d’individus, petits estudis, parelles i amics, jubilats i adolescents, que han fet sort amb una app atractiva que els ha assegurat (almenys per un temps) un ritme d’ingressos inimaginable. Són els autèntics triomfs del segle XXI, on tenir una idea per una app ha esdevingut una cosa tan universal com aquella novel·la que tots portem a dins i pensem, potser, més endavant, quan tinguem temps, a escriure algun dia.

 

Davant d’aquest panorama el problema és trobar el temps i la capacitat de buscar, remenar, escollir i saber què necessitem d’entre aquest mar d’oferta barrejada. Més complicat que triar d’entre els pilons de roba per rebaixes, encertar-la trobant un nou restaurant o descobrir nova música per escoltar quan t’acostes als trenta. Ja no és extrany sentir en una sobretaula amics comparant les pantalletes i preguntant-se: què t’has baixat darrerament?

 

Tot i així, tot sembla indicar que la cosa anirà a més i cada vegada la seva influència arribarà a més àmbits: a les consoles, als televisors i fins i tot als cotxes. Això ja és el present: al Mobile World Congress, Ford ha presentat amb orgull el seu propi programa de desenvolupadors d’apps i aquesta setmana un amic amb una tele nova ja m’ha convidat a veure el Barça a casa seva. Es veu que té una app per a fer-ho. No només les trobarem a tot arreu, qualsevol cosa és susceptible d’esdevenir una app: hi ha qui diu que el futur dels llibres està en esdevenir apps (que inclouen a més del manuscrit, la possibilitat d’escoltar clips d’àudio i altres continguts similars als extres d’un DVD). Sabeu que ja podeu “llegir” Sherlock Holmes amb efectes sonors? Els artistes musicals ja no treuen només àlbums, molts venen acompanyats de les seves pròpies apps interactives, com la que el grup català La Pegatina ha presentat aquesta setmana, un videojoc que acompanya el seu nou disc Eureka!

 

El proper gran gegant tecnològic, el nou Google o el nou Facebook, sorgirà, diuen, del món de les apps móbils. El futur serà fet d’apps i arribarà un moment que no sabrem concebre un món en que no existien. Potser és el moment de plantejar-nos seriosament: quina és l’app que portem dins?

(Imatge de Sean MacEntee. Llicència CC)

 

Això és un article de Betes i Clicks, si vols rebre per email tot el que publiquem, subscriu-te gratuïtament

Altres articles interessants: