La Dieta Digital de d’Antonella Speranza “La pasta per als catalans” @pastacatalans

Seguim amb la nostra nova sèrie de perfils digitals de diferents usuaris actius a la xarxa catalana.

Avui és el torn de l’Antonella Speranza, o @pastacatalans, una blogaire catalana que ha vingut des d’Itàlia de missionària amb el noble objectiu d’evitar que els catalans rebullim la pasta fins que es desintegri. La missió no és fàcil i s’ha vessat molta nata en carbonares sacrílegues però ella segueix al peu del teclat. Des del primer article que va publicar, com a gran lectora de blogs de cuina i friki de la pasta (de petita somniava amb emigrar a Itàlia només perquè allà està ben vist menjar-ne CADA DIA), em vaig afegir a la seva creixent comunitat de seguidors. Moltes receptes provades a casa després, la vaig conèixer en persona a la presentació del seu llibre. Avui ens explica: com és una dieta digital a la italiana?

L’Antonella en 140 caràcters:

Traductora avorrida que es relaxa explicant a la gent el que menja. No sóc foodie. El meu instagram està ple de menjar i gats, ho sento.

La podreu trobar a la xarxa a…

Blog: La pasta per als catalans
Twitter: pastacatalans
Instagram: pastacatalans
Facebook (pàgina): La pasta per als catalans
LinkedIn: Antonella Speranza

Tinc un perfil a google+ però odio google+. De fet l’única cosa que hi he publicat és: Io odio google+
Tinc un compte a Facebook personal que però només utilitzo per estar en contacte amb la família i els amics italians.

Es connecta des de…

Treballo a l’ordenador, doncs durant el dia estic connectada amb un MacBook Pro, tinc un iPhone 4S i un iPad mini.

Un dia de connexió típic

Amb el cafè de les 6.30 miro el Facebook personal i el Twitter. Després passo a l’ordenador, miro el correu i començo a treballar. Treballant a l’ordenador és fàcil anar a mirar el Facebook i el Twitter durant les pauses. A l’hora de dinar si em preparo alguna cosa que després vull publicar al blog, faig fotos i algunes les penjo a Instagram.

Si estic al tren miro fora de la finestra.

Al vespre (sofà+manta) llegeixo una mica de premsa italiana (he d’estar molt motivada per això), els blogs que segueixo i una ullada a l’instagram.

Connecta amb…

Com deia, utilitzo el meu compte personal de facebook per estar en contacte amb la família (que és mooolt gran) a Itàlia i amb els meus amics de tota la vita. I per fer-ho encara més privat, tenim grups tancats per els avis, per els cosins, per les ex companyes de feina…
No he tingut un compte de Twitter fins que no va néixer pastacatalans. I el faig servir principalment en català, tinc molta poca connexió amb Itàlia a través del Twitter. Parlo principalment de pasta, una mica de política…

Una app imprescindible…

Feedly. En absolut. I la que tinc al cap, que un dia o l’altre penjaré, que no té res veure amb el menjar. Secret!

Un enllaç imprescindible…

No és imprescindible però és una web de sàtira política italiana que m’agrada molt, spinoza.it

Una “joia” poc coneguda…

Fa poc que faig servir una app que es diu Seven. No sé si es coneguda o no. Són exercicis de 7 minuts.

A l’ordinador tinc instal·lada Time out, que t’obliga a fer una pausa de 10 minuts cada hora. Doncs les combino i mira, em moc una mica també durant el dia a part del gimnàs.

Si voleu fer com l’Anto, us recomanem que feu un cop d’ull a les 10 apps per a posar-se en forma (sense excuses)

Un vici inconfessable…

I ara! D’acord, ho confesso. Al Feedly segueixo també uns blogs de tumblr que van només de fotos del meu actor preferit.

Una anècdota de “connexió”…

L’11 de setembre el meu germà em va enviar una foto d’una estelada penjada a un balcó de Nàpols. Unes hores després un noi napolità amb el qual estava en contacte per Twitter i a través de l’ANC Itàlia, en @GennaroF74 va penjar la mateixa bandera. Entre un tweet, un comentari i un retweet vaig descobrir que el meu germà és molt amic del Gennaro i ell va descobrir que aquella noia napolitana que seguia al Twitter era la germana de l’Alessandro. I al final ens vam poder conèixer de persona.

“Desconnectar” significa…

Llegir un llibre. De paper. Per una hora i mitja com a mínim seguida sense interrupcions. Pràcticament impossible.

Altres articles interessants: