Com parlar als joves sobre els perills d’internet

Hem parlat en altres ocasions sobre els adolescents, les noves tecnologies i els perills que tots hem d’aprendre a evitar. Avui he topat amb la trista història d’una noia americana de 13 anys que s’ha tret la vida per culpa de l’assetjament a que la van sotmetre els companys d’escola arran d’una foto que va enviar. És una história duríssima, ja us aviso si la llegiu, però m’ha fet tornar a pensar en aquest tema i en tot el que s’hauria de fer i no es fa, ja sigui per ignorància, per deixadesa o per la falsa creença que ja ho aprendran tots sols.

L’última vegada vaig dir que no em semblaven bé les campanyes que busquen espantar i no educar. Avui us porto dos exemples de campanyes que he trobat molt encertades: parlen als adolescents de tu a tu, sense autoritat ni condescendència; utilitzen l’humor per a transmetre un missatge; els parlen en el seu llenguatge; no prohibeixen, sinó que eduquen i conviden als joves a pensar abans d’actuar o a saber reconèixer quan una situació no està bé. Ja em direu què us semblen!

That’s not cool: ho traduïré com “això no mola“. Es tracta d’una sèrie de videos realitzats per diverses organitzacions socials americanes que volen educar als joves sobre “on està el límit” en les relacions “digitals”: com tractar amb la nóvia que t’envia SMS sense parar, el xicot que demana fotos compromeses, la mala amiga que escampa rumors… Els vídeos són animacions divertides (amb mitjons, fruites… sona més infantil del que és, us ho prometo 😉 ) i també hi ha missatges per enviar a aquells amics que “s’han passat de la ratlla”.

Give it a ponder: Ho traduiré (força lliurement) com a “para’t a pensar-ho”. Es tracta d’una campanya creada per l’empresa LG que convida els joves a parar i pensar abans de fer alguna “bestiesa” amb els seus móbils que després poden lamentar. Els anuncis estan protagonitzats per un actor conegut als Estats Units, James Lipton, i l’acudit és que ell els “presta” als joves la seva barba perquè parin a pensar (mentre l’acaricien). Les históries i els desenllaços tenen un sentit de l’humor força gamberro i surrealista, i precisament per això crec que els anuncis estan ben pensats.

Aquí teniu un dels vídeos més divertits, aneu a aquesta pàgina si voleu veure més vídeos i els anuncis de premsa.

Finalment, us poso també unes transparències creades per el professor de la Universitat de Navarra Jose Luis Orihuela, “Joventut i xarxes socials: un decàleg per a pares i educadors”, que em sembla molt encertat. El consell número 1: “evitar el catastrofisme”!