Des del primer moment que vaig crear aquest blog he passat els anys donant voltes a quins han de ser la missió i l’objectiu final de tota la feina que faig aquí. Per què escriure aquests articles? Per què omplir un espai més de contingut quan al nostre voltant tot és saturació d’informació, portals, revistes, titulars, blogs, tweets i el que sembla un nombre infinit d’enllaços als que mai tindrem temps de fer clic?

El punt de partida era explicar a aquells que coneixia, i a algun desconegut despistat que cerqués respostes a Google, tot el que anava descobrint sobre les noves eines de comunicació i el gran nombre de possibilitats, noves funcionalitats i noves maneres de connectar que s’obrien davant nostre. Volia compartir el meu entusiasme i la meva curiositat per saber-ne cada novetat, cada possible ús i el que anava aprenent dia rere dia mentre començava a fer servir les noves xarxes socials.

En aquests anys la velocitat de tot plegat s’ha posat en mode “turbo”, les nostres àvies ja saben què és Facebook (algunes hi són!), Twitter es cita a una de cada dues tertúlies radiofòniques i gairebé la meitat dels usuaris de móbils té un smartphone. En aquest nou context de “trending topics”, milions de noves apps per descarregar i gurús diversos, quin és el sentit de Betes i Clicks?

Avui en dia, la web 2.0 és un tema d’interés general però malgrat tot, em quedo amb la sensació que la majoria d’articles, llibres i publicacions sobre el tema van dirigides a “l’home de negocis”, un manual més al costat dels altres que ja ha llegit al pont aeri sobre marketing, gestió, lideratge…

La meva visió, la que em mou cada dia a escriure aquí cada setmana, és que l’evolució cap a unes tecnologies cada cop més socials té el potencial de transformar no només el món de l’empresa i els negocis, sinó també la cultura i la societat en el sentit més ampli. Hi ha moltes oportunitats per a l’empresari que vol utilitzar Facebook o Twitter per a comunicar, però el veritable potencial de les xarxes socials és la possibilitat per a un gran nombre de les persones del món de relacionar-nos fàcilment, de manera molt rica i directament entre nosaltres, entre iguals. Podem compartir coneixement, creacions i valor els uns amb els altres, sense (gaire) intermediaris ni controls, de manera molt lliure i generalment a l’abast de la majoria per primera vegada en segles.

Foto de azrasta a Flickr

La major part de nosaltres utilitzem els nostres perfils a les xarxes socials i altres eines de la web 2.0 per a un ús personal, en benefici de les nostres amistats, relacions, aficions, passions, interessos… sense que hi hagi cap objectiu directe de lucre o comercial. Per això, encara que hi ha molts recursos i fonts d’informació (llibres, portals, mitjans, blogs…) estic contenta de poder compartir amb vosaltres la notícia que estic escrivint un llibre basat en la visió i els continguts de Betes i Clicks.

Amb el títol temptatiu de “Desenredant la xarxa”, serà el manual 2.0 per a la majoria, per als que escriviu a Facebook per saber com els va la vida als amics als que fa tant que no veieu, per als que twittegeu i retwittegeu sobre els temes d’actualitat que us interessen i hi heu trobat un grup de persones afins amb qui compartir-los que no teníeu fins ara, per als que heu creat un blog sobre fotografia per a compartir amb el món el que creeu en el vostre temps lliure, per als que voleu enamorar-vos, escoltar música, descobrir, compartir i en general, gaudir més de la vida, també a la xarxa.

El llibre l’editarà Edicions Bromera en llengua catalana i (si tot va bé) estarà disponible a les llibreries (i online, clar!) a partir del darrer trimestre de l’any. Mentrestant, no patiu, el blog segueix i seguirem desenredant la troca i traient-li l’entrellar a la xarxa mentre ens quedin forces i coses noves a explicar.

Estic molt contenta de compartir aquesta notícia amb vosaltres. Si voleu estar al dia de les novetats, subscriviu-vos a les nostres actualitzacions i prometo avisar a mesura que tingui més informació sobre el projecte.
Molt i molt agraïda a totes i tots, perquè ho heu fet possible,

Anna